Un camp de blat oneja al cap de la meva dona i de la meva filla. Quina banalitat descriure així la rossor, i tot i així, allà creix el pa de la meva vida.
Al nostre mar no hi ha escullera
i l'amor, com en la lògica dels mots encreuats,
és la definició de la paraula àncora:
quan el necesitem, el llancem,
quan no el necessitem, el recollim
i naveguem.
El dia que vas néixer, els obrers de la felicitat s'escalfaven les mans davant del foc encès amb el llumí de la teva vida. Nit rere nit m'embadaleixo amb el sol del teu alè com amb la llum del far el mariner mig esqueixat per les dents de la mar.