Odisseu

Entre les columnes
entreveia llençols de mar.
S'assecaven.
Havia de caminar dies
per banyar-se
de cos sencer.
Si no quedava mar,
ell no tornaria.
Ho sabia.
Entre les columnes
ella entreveia siluetes
de peixos agonitzant
i talls de petxines
obrint la sorra.

                            L'horitzó eixut.

S'excavà el cos
per trobar-hi la memòria.
Extirpat el dol,
havia de caminar dies
per mullar-se
dins d'un record sencer.

De: #enlaire

Lucia Pietrelli. La terra i altres llocs. 2021. P. 43

El negre i el carmí! Sí, so de borra

El negre i el carmí! Sí, so de borra,

Tu, ni bicorne ni groc, qui ho ha dit;

Cuita, pinta't de blau, de rosa un pit,

I enfonsa els peus amb mi en tèbia sorra.

Prou ta germana clama: -És salmorra!

Quin sol! Endinsa't més, dalí, delit;

Ja ens banyarem de lluna si fa nit,

I amb dits d'argent, jugarem a la morra.

Que si un fox, o Mozart? Rècord de braça!

Dona't tota a la mar, i fes el crol

Mentre un vol de gavines tapa el sol.

Capbussa't; carbonós, passa Neptú

Ple d'estels i flairós, tibat i nu,

Fitora amb flors i una tendra veuassa...

J. V. Foix. Sol, i de dol. 1975

 També es troba en el llibre:

Cada poeta és ell : un llibre i un disc compacte amb dinou poemes i dos comentaris amb la veu de J.V. Foix, més un apèndix de cinc sonets i un text inèdits. 2011. P111

Edició a cura de Ramon Salvo Torres.