Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desfer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desfer. Mostrar tots els missatges

27 de gener 2023

Les grans planúries

Hi ha un altre espai possible,
una dimensió on tot passa igual,
però a l'inrevés. Hi és, aquí,
en aquest poema, mentre lligues
els fonemes amb les fets. Hi ha un
multivers multiplicat en cada acció
poruga. Hi ha un vici de desfer
camins. I hi ha el grapat d'aigua,
que vas agafar fent cassoleta,
com qui mostra el xai a la turba,
i heus aquí els dies, vas dir, que som
nosaltres, mentida, bellesa i arrel,
l'oblit de tot, el furt no nat, un límit,
l'erm fet desig de l'erra, de cop, tu i jo,
tan grans, vivents, com el silenci
que ens enlluerna: irreals i impossibles.




Esteve Plantada. Rastre quimera. 2022

34è Premi Cadaqués a Rosa Leveroni.

17 de juny 2022

l'aire de la muntanya

          tutto è santo, tutto è santo
          tutto è santo

                 pier paolo PASOLINI 



l'aire de la muntanya baixa a la plana.
però no el gris, no l'immòbil
aire del cim. no la solitud
de totes les solituds.
tot és sagrat, l'aire i la presència.
tot viu en tu amb una frisança
de fulles transparents.
del cim a la plana, un vent,
un cristall que mires i t'emmiralla.
tot respira i et respira
i restes al cor d'aquest corrent
que et viu i et desfà.


I

Anna Montero, dins,

Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern. Núm. 116. P. 15

07 d’abril 2022

Magnanimitat

El futur, sabedor que faltaríem a la cita,
va fer com la mare que s'adreça, lleugera,
a la sortida del parc, i quan els fills
que a saltirons l'encalcen, s'aturen -romancers-
per burxar la lluna que han sorprès dins d'un estany,
desfà camí i es queda amb ells.



Cèlia Sànchez-Mústich. Llum de claraboia. 2004

20 de desembre 2019

Déu meu:

desfés l'angúnia de les nostres fes,
deixa'ns tranquils tastar
la bona i aspra llengua del no-res
i deixa'ns a nosaltres ser tots tres
                                                     de tant en tant
perquè la terra així girant pateix
de veure els mocadors
                                    tan maltractats
i és del tot necessari que afluixeu, 
homes i dones dels pals drets,
            per un si us plau
que us imploren els ulls de les parets.




Enric Casassas Figueres. Començament dels començaments i ocasió de les ocasions. 1994