esguard orbat pel ferro
roent del vespre.
Ara començo
a davallar pel somni.
Una sobtada
hostilitat de proes
me'l van rompent a trossos.
Despullat, l'aire
s'adorm al llit amplíssim
d'un sol de posta.
Se'm fa més clara,
quan en nit m'empresono,
la resplendor de l'alba
del vinent dia.
Escolto el serè càntic
que vol alliberar-me.
Regalimosos
salts de dofins plategen
la llunyania.
Els rems s'endinsen
per quietuds de l'aigua.
Nauxer, governa
pors abissals que sotgen,
enemic batre d'ales.
Salvat, acull-te
a l'alta llum d'uns versos
que tant estimo.
Edició a cura d'Olívia Gassol.
