El teu nom, entre somnis

Els teus cabells, devesa cap al tard,

el vent fa voleiar. I per les venes,
glops somnolents o embats a les esquenes,
els rius aviven el teu cor gallard.

Alces uns ulls com campanars, esguard
que fa més viu un llarg record de penes;
amb rostre adust, altiva m'asserenes
quan estic sol o quan em sé covard.

I mira que et puc fer retrets quan pinto
la teva imatge, pedra preciosa,
perquè també el desdeny perviu estona:

M'has volgut sempre infant, potser gelosa,
i ara he crescut. Diré el teu nom, Girona.
(Somric amb tu escrivint això i llegint-ho).

De: La ciutat viva.

Albert Rossich

Es troba en el llibre:

La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat : antologia. 2005. P. 182

Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.

Il·lustracions de Mercè Huerta.

Quilòmetres enrere

Quilòmetres enrere de pulsions indissociables,
cerca l'espai en què el símptoma esdevé permeable
i apuntala amatent el seu objecte,
fragments de vincles que assagen
de recompondre's i trobar el pols
on habita el centre contorbat del record:
punts de revelació obrint imatge i visió,
símbols i desmesures m'allunyen del son.

De: Resignificació, VI

Carla Marco. Vivàrium. 2024. P. 74

Epíleg de Dolors Miquel i Mireia Casanyes.

37è Premi de Cadaquès a Rosa Leveroni 2024.