Tot es mou.
Corrents d'aigua subterrània
desgasten els nostres peus,
com còdols.
Sabem que tot passa
i res no espera.
Sabem que l'erosió
també dibuixa camins
a les nostres geografies.
Però no en sabem,
de rebre
la riuada del temps
amb la vall d'uns braços
que només coneixen la sequera.
De: Tsunami
Sònia Moya. Silur. 2019
Premi de Poesia Narcís Lunes i Boloix 2018
Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
Pròleg de Mireia Calafell
La teva veu, la meva i la de l'altre
s'ajunten com al riu les torrenteres,
on s'agombolen tèrboles glopades;
fang arrencat d'entre canyars indòmits
fermats als marges sense flors,
clivellats de tants segles de sequera.
Les nostres veus desfermaran riuades,
i la terra ens serà fertilitzada;
brollaran els blats nous, esperançats,
mentre la mar engolirà desferres
de tantes nits que ens foren imposades,
de tants matins avortats sense aurora.
1987
