Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris avisos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris avisos. Mostrar tots els missatges

11 de maig 2024

Faré l'avís

Faré l'avís.
I la sorpresa
quedarà com el més
gran presagi de viure.
Llavors, encegaré els dies
a les cadires més fortes
i als papers més amargs
que tenia.
Assumiré els cinc deslliuradors
minuts d'una tancada.
I arribarà el lladruc
de les vergonyes
com aturaran per sempre
més les mentides.
Podré dir sense cap mena de fúria: Soc.



De: Plouen pigues. 1978


Fina Cardona

També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

04 de juny 2022

Com un arc de sant Martí

Com un arc de sant Martí que il·lumina un avís al món
un gran cartell de disrupció que penja sobre els camps
que vol dir guerra potser o tot just una tempesta d'estiu
i tothom deixa la feina i mira amunt i els ramats es neguitegen


——————————————————————————


Like a rainbow shining a warning to the world
A bright banner of disruption hung above the fields
Meaning war perhaps or maybe just a summer storm
So that everyone stops work and looks up and the flocks grow restless



Fragment.


Alice Oswald. Memorial : una excavació de la Ilíada. 2011

Traducció de Jaume Coll Mariné

Setzè Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

14 de maig 2017

Avís

Citi bike. Nova York,  EUA per Teresa Grau Ros a Flickr


Per molt que viatges lluny,
el centre mai es troba al mig.

No és el mateix dir lluna a València
que dir moon a New York.




Àngels Gregori. New York, Nabokov & bicicletes. 2010

11 de març 2012

A un avet jove

Avet jove del mont Cenís,
tot just al peu d'una rossola,
tot just hissat damunt l'abís,
oh broll penant, o broll feliç
d'un greny i una embosta de terra
pel pedruscall escampadís!
És aspre i bell ton paradís:
viure en el vent, guarnir la pedra
cridant l'herbam i el degotís.
Tu sol ton poble i ton país,
per als meus ulls que es desconhorten
sigues retret, sigues avís,
abans no perdi el teu encís,
abans no et llevis a ma vista
com si la boira t'esvaís.


Josep Carner. Poesies escollides. 1979