Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intensitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intensitat. Mostrar tots els missatges

24 de maig 2022

Barcelona fa festa

 Als barcelonins ens encanten les
festes i Barcelona, com a bona ciutat
mediterrània que és, en té una rica
tradició que es va desplegant al llarg
del calendari.

A Barcelona, la festa la construïm,
la vivim amb intensitat, en definitiva,
la gaudim. És el punt més àlgid
d'expressió de la vida ciutadana.
El calendari ens reserva espais per
poder trencar amb les rutines diàries.
Uns espais temporals que ens ofereixen
amb una generositat maternal
el fet de sentir-nos comunitat, veïns
de la gran Barcelona, que, en la festa,
es converteix en propera, abastable,
manyaga, dolça i arrauxada alhora.


Fragment.


Teresa Duran i Armengol

Barcelona : festes = festivals = fiestas. 2016

Text: Teresa Duran Armengol
Fotografies: Pere Vivas, Hans Hansen, Oleguer Farriol, 
Biel Puig, Ricard Pla

11 d’octubre 2021

Obra d'art

Quina mà creadora
fa estranyes figures,
arbres de llum,
amb el pinzell del temps?

Quin artista fa, de l'arc de Sant Martí
paleta de colors,
aquarel·les després de la pluja,
i dona moviment als núvols que fugen?

Quin pintor ha deixat
aquesta posta de sol,
targeta d'amor als nostres ulls,
abans que la son no els tanqui?

Qui no ha fet l'ullet a les estrelles,
en veure la intensitat de la seva llum
en la pissarra de la nit, pensat que hi ha
algú que ens mira?


Assumpció Forcada. Metereologia = Metereología. 2011

19 de gener 2020

Trajecte

Fimbreig. Tires d'imatges que transcorren.
Ràpid. Molt Ràpid. Tot s'endarrereix.
Sóc en aquesta andròmina que avança.
Enlloc més. Els territoris em fugen.
El món vist des de dins. I des de fora.
Ciment, i arbres, i gent, i més cotxes.
Res no s'adona que l'estic mirant.
I les coses prenent la forma de
somnis que perfila la meva ment.
I penso. Molt i molt intensament.
Em recreo en aquest moment de trànsit:
tot un espai per a la reflexió.
Deixo per poder retrobar de nou.
I la malenconia s'accentua.
Extasiada, sembla que trenco el son.


Gemma Arimany. Ferro trencadís, 2003

Premi de Poesia Martí Dot 2002 de Sant Feliu de Llobregat
Pr.: Rosa Cabré

29 de desembre 2019

La netedat



Eichhornia crassipes_vattenhyacint_Pontederiaceae_P6260209 per Teresa Grau Ros a Flickr
La netedat. Sobre totes les coses,
la netedat, unes fulles alegres,
d'un verd intens. Una pulcra memòria
de tendresa, pins i de fonts remoroses;
vivaç, el riu amb infants...

(Fragment)



Vicent Andrés i Estellés. Les pedres de l'àmfora, 1974

22 de desembre 2018

Música de Mahler

No és fàcil
seguir-te el camí,
destriar el que dius
         sense aclaparar-se,
sense perdre's en la intensitat,
                           en la densitat de la música.

No és fàcil
desxifrar et teu món,
comprendre la teva exigència
sense deixar-se portar
pels sentiments contradictoris i dolorosos
                                      que dicten el cor.

No és fàcil.
           No ets fàcil.
Però, em subjugues.



Lola Casas. Roig. 2009
Il.: Gustavo Roldán

25 de setembre 2018

HOMO LUDENS

Crees ciutats sostenibles
mentre desfàs la meva.
T'acompanyen els genolls atrinxerats,
les passes perplexes.
Et preguntes si ja no hi podràs passar.
Gradues en tubs d'assaig
la intensitat de les dades
que processes
com a prova irrefutable
que has deixat coses
amb el teu caràcter als meus carrers.
¿Fem que no ens coneixem,
i ens coneixem?
¿Fem que diem ets a casa teva,
abraça'm, per a què estan els amics?
¿On ets i què fas ara i quina roba portes
i si penso en tu, sents el gest?
I què hi fas a casa amb un senyal de trànsit?
Fes de la meva una ciutat sostenible.



Esther Albert. Ariadna, o, El senyor Q. 2000

14 de setembre 2018

Copenhaguen

Nordatlantens brydge (Copenhaguen) per Teresa Grau Ros
Lluny
tot es torna fàcil
com quan convertíem
els iogurts en telèfons
amb només un fil.

Lluny
mai hi ha un blau al cel
tan intens
com on tot comença.




Carla Fajardo. Forats. 2018


30 de desembre 2017

Gotas de sangre

Holly per Randi Hausken a Flickr


En la nieve inmensa
la rojez de los frutos del acebo
es aún más intensa.



Gorostiarena

Gorostiaren pinportak, zein gorriak!
Are gorriagoak elurretan eroriak.




Gotes de sang

A la neu immensa
la vermellor dels fruits del grèvol
és encara més intensa.




Versió en català només per a aquest blog.


Juan Cruz Iguerabide. Poemas para la pupila = Begi-niniaren poemak. 1995
Il·lustracions: Asun Balzola

14 de setembre 2017

Meandres

Vius intensament
com el riu i el vent,
modelant paisatges
del riu de la vida.

La força del clima
et fa remolins,
marmites gegants.

Més tard els meandres
dibuixaran llunes
records de la nit.

Lentament la dansa
segueix els teus passos
i veus com s'acaba
l'amor i el desig.

Arriba la calma,
en l'ample ventall
de la teva vida
i et reben onades
de la mar profunda.



Assumpció Forcada. Flora sapiens. 1993

Pròleg de Francesc Parcerisas


20 de març 2013

Llamp I

Quantes vegades
les preocupacions
són com núvols
de desenvolupament vertical!

Quantes vegades
es perd l'atracció
entre càrregues diferents, se separen,
i les negatives són a prop nostre!

És així quan la gran
diferència de potencial,
entre la realitat i els somnis,
produeix un llamp.

Veiem el seu llampec intens,
acompanyat d'un fort tro;
i busquem enmig de la tempesta
l'arc de Sant Martí que ens salvi!



Assumpció Forcada. Meteorologia = Metereología, 2011

13 de gener 2012

Les cicatrius del temps ja se'm coneixen

Les cicatrius del temps ja se'm coneixen,
vull dir les que no es veuen a cop d'ull
perquè s'han ajaçat fent niu al pit.
Qui sap si algú pressent que endins dels ulls
he vist passar la vida arran de sang.
L'encert d'un viure intens i sense treves,
amb rebel·lió constant per por de perdre
algun bocí malmès. Temps a les venes.



Mireia Lleó i Bertran. Parc encès. 2000

26 d’abril 2011

Indicis d'altres moments

Indicis d'altres moments,
llum que ara es concentra
damunt dels malves,
del rosa i el roig viu
dels geranis al balcó
i d'aquell, més esponerós
encara, blanc, lluminós.

Un repte contra el polsim
negre, que s'alça de l'asfalt.
Com el meu desig intens
de viure.



Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Pr.: Oriol Izquierdo
Il:. Roser Bru