Deu nets

Són deu camins marcant tresqueres noves.
Són deu rebrots assadollats de saba,
oberts a tots els signes i a les proves
on pot fallir la voluntat esclava.

On reviurà la flor reengendrada
que ha perfumat les hores del meu viure?
En qualsevol o en cap?
                                     Que la brotada
al cor de tots sigui fecunda i lliure!

                                                        
                                                         1989

De: Vivències

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021. P. 491

Pròleg de Carles Duarte.

Aquesta dècima nova

Aquesta dècima nova
no ha sorgit pas del no-res.
Cor que en or val el seu pes,
que no cercava i, va, i troba.
Per si en volies la prova,
per tu, que ets dona marina
faig de l'amor flor divina.
Del paradís l'he triat,
i amb flaire d'eternitat
n'hem fet dolça medecina.

Víctor Obiols, dins,

Reduccions : revista de poesia. Març de 2017. Núm. 108. P. 22

Cap enllà

Com la proa amb l'onada,
com la llum amb el vidre,
com l'amant amb l'amada,
m'encontraré amb tu,
Esperança, Esperança,
tu esquerpa i jo segur.

No sabré si és amor
o si una lluita brava;
si fast o si llangor.
Serà la prova pura,
Esperança, Esperança,
cap enllà, oh més ventura!


Carles Riba, dins,

Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura. 1997
V. 3, De Maragall als nostres dies. Primera part.
A cura de Giuseppe E. Sansone

Divisa

Com una prova

t'envio aquests poemes,

paraula viva.

Emprova't tots els versos

i digue'm si et convenen.

Xavier Bru de Sala. Fràgil. 1981