L'ull:
una font abundant
Però d'on ha vingut?
De més lluny que el més lluny
de més avall que el més avall
Em sembla que m'he empassat l'altre món
L'œil:
une source qui abonde
Mais d'où venue?
De plus loin que le plus loin
de plus bas que le plus bas
Je crois que j'ai bu l'autre monde
De: Ocells, flors i fruits = Oiseaux, fleurs et fruits
És més fàcil desxifrar l'alfabet egipci
que aquest instant. Impossible saber què
significa l'edifici enllà de la finestra, o
el gest petit d'aquestes mans. Els anells
ens revelaran els anys de l'arbre, però
mai esbrinarem la subtil sintaxi del vaivé
de les fulles -adeu, branques- quan se'n van.
Resoldràs abans un enigma antic que el cos
nou que jeu a prop, i no s'investiguen prou
els saltirons d'esquerra a dreta, les petjades
dels ocells damunt del fang, quan semblen
escriptura cuneïforme que la pluja desfarà,
així com la saliva desfà el que ens diem.
Anna Bou Jorba. Aferrar-se al vent amb les dents. 2024
M'ha semblat sentir una altra vegada
les papallones dels teus llavis
sobre la galta bullenta
i he vist les seves ales
tremolar i cremar-se en els meus.
Lleida, 1954
Rosa Fabregat. Estelles. 1979
No em plauen els tractadistes.
Jo no soc teòric ni m'agradaria de ser-ho;
tampoc no m'ho he proposat.
No em plauen les papallones clavades
amb agulles, les prefereixo volant.
M'agrada més ser que semblar.
Això no priva que, com tothom,
hi ha dies que vull ser
i altres que soc.
Joan Maria Minguet. Altres Brosses : Joan Brossa i la poesia d'acció, el parateatre. 2023
Inclou una peça teatral d'Eduard Olesti.
