Vacances

M'agraden les cases velles i els vells amics.
No demano al grinyol de la fusta que tanqui perfecte.

Ells no em demanen res
que no sigui ser jo.

Laura López Granell. Coratge. 2020

Juliol

Aquest mes esclatant
ens desespera
així que un nuvolet
li va al darrera,

perquè pel juliol
tothom confia
que tindrà sol a dojo
cada dia.

Comencen les vacances
i també
l'angúnia de saber
què podem fer.

On anirem, al mar
o a la muntanya?
Qui guanyarà, la sorra
o la cabanya?

Tant se'ns en dona, és clar,
que l'important
és poder passar els dies
reposant

i jugant a pleret
sense la por
de no dur ben apresa
la lliçó.

Pel juliol tot és
felicitat,
per això l'estimem
de veritat.

Miquel Martí i Pol. Bon profit ; Per molts anys! 2006

Il·lustracions de Carme Solé Vendrell

Xàfec

Gotes, gotes, pluja espessa;
jocs de boires als fanals;
ball de fulles dalt dels arbres;
xip-xap de peus als aiguals...

Sento la roba mullada;
els cabells, regalimant
fils d'aigua sobre les galtes,
talment com si anés plorant.

Res de plors, que tot és gresca!
No hi ha llàgrimes ni dol!
Són entremaliadures
de les vacances del sol.



Joana Raspall. Escaleta al vent : poemes. 2002

Il·lustracions: Picanyol

Passat

Ah vella llibreta
on escrivia les meves redaccions de francès
"Mes vacances": m'han agradat molt les vacances
je suis allée à la plage (amb dues ee,
el verb être demana concordança), j'ai beaucoup
nagé i després acabava amb el sol ponent-se
al mar i anava a cercar gavines al diccionari


(Fragment)

De Minha Senhora de Quê, 1990

Ana Luísa Amaral, dins,

XXXIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2017

Traducció: Jordi Cerdà Subirachs

Direcció del Festival: Teresa Colom i Àngels Gregori

També vindrem, Infant, a l'hora vella

També vindrem, Infant, a l'hora vella

Com a pagès, per ser més sols amb Tu;

Deixarem rella i la mula de sella,

I a peu, pel rost, allà on l'estel ens duu.

Et portarem vegetals esperances

I el que jo tinc en el graner tardà:

Llibres marcits, amb versos de vacances

On Tu no hi ets, i el camp és de secà.

Els vaig escriure en el parlar dels pares,

Que és el més dolç per qui el sap confegir,

Però hi fa nit en platges i sahares,

I el teu Nom és de sol i de jardí.

Guardo per Tu gallines ponedores

A camp obert, darrere el mur herbós,

Tocant al rec on maduren les mores

Per als infants que Et saben dir de Vós.

En embolcalls que em fan la passa curta,

Porto una leica i pàl·lids pensaments,

Cançons d'hivern en fontanes de murta

D'un monestir i un castell transparents.

Mantells eslaus i Florències alades,

Poliol de la Nou, brucs de Lladurs,

Illes ardents i gorgs negres amb fades,

Llavor de goig i guies del Pertús.

I els segells nous de la Teva naixença

En atlas filatèlics estel·lars,

Vàlids per tots, per l'amo i pel remença,

Pels llibertins, els pròdigs i els avars.

Porto els papers d'una casa forana

Escumejant vora la mar i el port;

- Omple-la Tu amb Ta divina ufana,

Deixa-hi un àngel si m'hi ve la mort.

I quan tot just si la tenora sona,

Pastors i estels perduts serrat enllà,

La Verge i Tu tots sols, a l'Hora Sola,

I els corns reials qui sap qui els sentirà,

Vindré mudat, al costat de la dona,

Amb els vestits de quan ens vam casar.

  

                                         El Port de la Selva

                                                Nadal de 1948

Onze nadals i un cap d'any / tria de Marià Manent

dins,

J. V. Foix. Antologia poètica. 1993

Presentació: Manuel Royes.

Bufador (*)

Quan la calor
ha fet difícil passar les hores
i fins i tot la migdiada
no t'ha portat la son,
esperes amb impaciència la marinada
que et recorda que no ets lluny de la mar.

Potser caldria anar buscant
un bufador en el lloc
on la memòria va gravar;
ja fa temps, les empremtes d'una lava
ja apagada.



(*) Bufador: Lloc on sol bufar el vent. Es tracta d'un forat,
esquerda per on surt un corrent d'aire.



Assumpció Forcada. Meteorologia. 2011

QUATRE MIL DAMES SUFRAGISTES D'ÒPTIMA QUALITAT I RESIDENCIAL OBREN, DE NOU, EL TRÀFEC DAMUNT LES VIES FÈRRIES

Reclamen vacances nàutiques i postoperatòries,
i estacions termals a l'estil dels bons temps,
amb personal marbrejant i emmitonat. Demanen
també, per escrit i per oral, autors -novel·listes
o poetes- plegables, masticables i capicuats,
com a xofers, i autors enquadernats i fàcilment
transportables amb còmodes dilacions de pagament.
No volen saber res de cap creuer turístic -en
quatre volums pòstums malcairats- pel Bòsfor
domesticat, amb símies i papagais mimètics
i vagons llit sangglaçats i comunicants.



J.V. Foix. No pesquis mai amb els ormeigs d'un altre, 2009
Ed.: Ramon Salvo Torres