[...] sembla com si la vida llisqués més fàcilment
en aquests jardins de preservada intimitat.
Fernando Pessoa
en aquests jardins de preservada intimitat.
Fernando Pessoa
Els ocells saben on són les illes verdes,
les petites clastres ombrives
endinsades en l'insomni
miraculosament amagades
rere les cases antigues,
jardins humils, sense disseny,
closos, silenciosos,
oblidats paradisos de solitud vegetal.
El sol hi entra amb timidesa
-clarors i ombres i contrallums-
el terra humit, les fulles seques
i un desmai de roses entre les heures.
closos, silenciosos,
oblidats paradisos de solitud vegetal.
El sol hi entra amb timidesa
-clarors i ombres i contrallums-
el terra humit, les fulles seques
i un desmai de roses entre les heures.
Quan la tarda vespreja, el temps
s'hi detura i s'adorm
lentament
en l'atmosfera
màgica d'aquest silenci.
s'hi detura i s'adorm
lentament
en l'atmosfera
màgica d'aquest silenci.
AL COR DE GIRONA.
De: L'instant de l'àngel (2003)
Isabel Oliva i Prat. Vinc de molt lluny : antologia poètica. 2025. P. 175
Pròleg de Rosa Font Massot.
Selecció i epíleg de Montse Maestre Casadesús.