Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clima. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clima. Mostrar tots els missatges

01 de desembre 2020

Coalescència

Ara que el cel és gris
i els núvols t'envolten
com una bufanda de seda,
somies que som dues gotes d'aigua
en una sola.

Que l'aire és humit
i que s'ha acabat
el grau d'aridesa
del nostre clima.


Assumpció Forcada. Meteorologia = Meteorología, 2011

14 de setembre 2017

Meandres

Vius intensament
com el riu i el vent,
modelant paisatges
del riu de la vida.

La força del clima
et fa remolins,
marmites gegants.

Més tard els meandres
dibuixaran llunes
records de la nit.

Lentament la dansa
segueix els teus passos
i veus com s'acaba
l'amor i el desig.

Arriba la calma,
en l'ample ventall
de la teva vida
i et reben onades
de la mar profunda.



Assumpció Forcada. Flora sapiens. 1993

Pròleg de Francesc Parcerisas


08 de juny 2017

El clima de les paraules

Moltes vegades les paraules
expressen el mapa del temps interior.
Hi ha paraules que es mullen amb la pluja
i queden lliures d'errors i desenganys.
Altres es dilueixen i formen part del sòl,
no sabem si algun dia
arribaran amb saba nova
a les fulles dels dies.

Hi ha paraules que arriben
amb dolços murmuris del vent
que no es queden, se les emporta
i com grans de sorra
del rellotge del temps,
formen dunes de solitud.

Hi ha paraules cobertes de cristalls de gel
que, com flocs de neu, 
cobreixen els cims perquè en silenci
reflexionem prop del cel
i el sol de l'amor, amb el desglaç,
les bategi en el cant dels rius.

Hi ha paraules que s'enfonsen
en els llacs profunds de la tristesa
i l'evaporació de les il·lusions
les cobreix de sal.

Hi ha paraules que provoquen
tempestes, huracans, tornados, tifons,
que destrueixen tot el que troben,
provocant al seu pas por i dolor.

Hi ha paraules que emergeixen amb la llum de la lluna,
plenes de profunds significats,
i arriben a la platja de l'esperança,
amb la veu de les onades, vestides d'escuma.

Hi ha paraules que, com el sol,
il·luminen el dia, escalfen la pell,
creen una atmosfera clara,
fan fotosíntesi a les fulles de l'arbre de la vida,
ens donen vida i ens fan créixer.


(Fragment)



Assumpció Forcada. Meteorologia = Meteorología, 2011


29 de gener 2012

Diferents climes

Cauen les branques
amb tambors de tempesta.
Dianes del llamp.

La flauta del vent
i la cursa dels núvols.
Bressol d'onades.

Sequoia gegant
rebobines els segles.
Graves els climes.

Queda el gebre
en les branques dels arbres.
Perles que es perden.

Les arrels guarden
l'esponja de la terra.
Esperen la pluja.


Assumpció Forcada. Metereologia, 2011

31 d’agost 2009

Quatre mots

-La Pologne? La Pologne? Allà hi fa un fred terrible,
oi que sí? -m’ha demanat, i ha sospirat alleujada.
Perquè ara n’hi ha tants, d’aquests països nous, que,
al capdavall, el més assenyat és parlar del clima.

  -Estimada senyora –li vull contestar-, els poetes
del meu país escriuen amb guants. Tampoc vull dir
que no se’ls treguin mai: quan la lluna escalfa,
llavors sí. En estrofes compostes de crits eixordadors,
perquè només aquests aconsegueixen de penetrar el bram
de la borrasca, canten la vida simple dels pastors de foques.
Els clàssics burinen els seus versos amb caramells de tinta
sobre superfícies glaçades. La resta, els decadents,
ploren sobre el seu destí amb estrelletes de neu.
I quan n’hi ha un que es vol ofegar, cal que tingui
una destral per foradar la capa de gel. Sí, sí, estimada senyora.
  Així li vull contestar. 
Però m’he oblidat de com és «foca»
en francès. 
I no estic segura quant al «caramell» i a la «destral».
-La Pologne? La Pologne? Allà hi fa un fred terrible, oi que sí?
-Pas du tout- responc amb veu de glaç.



Wisława Szymborska. Vista amb un gra de sorra: antologia poètica. 1997

Traducció: Josep M. de Sagarra