Salut, oh xops del barranc,
xops de llum, xops de tendror!
Esteu clavats dins del fang
d'aigües vives de verdor.
Les fulles són panderetes
tocades pels dits del vent;
les fulles són banderetes
que tremolen suaument.
Entre les gòtiques branques,
enjogassats i enardits,
pul·lulen, les trompes franques,
els filharmònics mosquits.
Entre l'herbeta mesquina
se passeja el caragol;
beca una rossa gallina
l'eruga que cau al sòl.
En la bassa més propera
la granota fon metall
i es contempla la papera
en l'aigua de son mirall.
Xops amunt, entre les fulles,
el raig de sol juga i riu;
d'ocells salten les patrulles
branca a branca, niu a niu.
Tota aquesta massa verda
inocula dins ma sang
una esgarrifança gerda.
Xops, xops de llum al barranc,
graciosos, solitaris!
Tan amunt haveu crescut,
que us veig extraordinaris
i us dic amb joia: Salut!
Carles Salvador, dins,
Els arbres a la poesia catalana, 2007
Editors: Maria Victòria Solina Feliu i Jordi Bigues
