Alguna vez
Alguna vez tal vez
me iré sin quedarme
me iré como quien se va
Alejandra Pizarnik
Com menys em desplaço
més noto el moviment
del territori
que no vull abandonar.
Fidel a la terra,
fidel a la terra,
fidel a la terra resisteixo
la fugida del viatge.
La promesa del nòmada
és sedentària.
De: La incertesa del cultiu.
Anna Fernández. Partir. 2022. P. 34-35
Il·lustrat per Judith con H.
Epíleg de Lluís Calvo.
a l'Arno amb infinita tendresa...
Miro avall
i no et veig el fons,
s'escampa com el gram.
Miro lluny
i no et veig la fi,
s'escapa com un peix.
Però ja m'he submergit,
bussejant,
i t'he vist la foscor,
profundament.
No pateixis: és clara com l'aigua.
De: L'oscilació de l'onada.
Anna Fernández. Partir. 2022. P. 50
Il·lustrat per Judith con H.
Epíleg de Lluís Calvo.
La foscor morirà
però, com el llamp, ens arriba
abans
no toquem de peus a terra
no llegim la forma dels núvols
no som a temps de protegir-nos.
Patim la calamarsa
i l'intercanvi elèctric
enlluerna l'aire.
Massa boira per predir
la distància entre els cossos
els contorns del cel
el refugi infinit...
La claror naixerà
Però com el tro, ens arriba
després.
De: La temeritat del vent.
Anna Fernández. Partir. 2022. P59
Il·lustrat per Judith con H.
Epíleg de Lluís Calvo.
