La llum plàcida

El dia és pur
i el sol es desmaia a la paret.
              JOAN LLACUNA


La llum plàcida
davalla del cel.

I es fan grans,
cada vegada més grans,
aquestes ombres.

I la tarda cau
somorta sobre
la vella paret.


Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 1996

Rosa abraçada amb l'aire

Ai rosa abraçada amb l'aire!
Aire, brollador de neu!
Diademes de neu
sobre roses blanques.



De: Aurora de l'Aragall


Joan Llacuna i Carbonell. Obra completa, 2005.
Ed. Jaume Farrés Cobeta

Síntesi subjectiva del paisatge de Jaume Mercader (Camp de Tarragona)

Geometria lírica del paisatge:
rectangles de ceps i verds policroms.

Fisonomitzeu el garrofer -cubista?-
amb aires de romà procònsol.

Ocre i rosa el coixí del procònsol.

Vora el mat cendra del garrofer cubista,
l'atzavara verda.


Joan Llacuna, dins,

Antologia de poetes catalans : un mil·leni de literatura, 1997
Vol. 4, De Maragall als nostres dies, segona part. P. 607