Si fos la natura

Si fos la natura una dama mortal
Que tingués poc temps
Per fer la maleta i posar en ordre
El gran canvi de l'entorn -

Quines presses, quins aires d'importància -
Quines exigències tindria -
Emperò la natura estarà a punt
I tindrà una hora lliure.

Per fer més maca alguna fotesa
Que ja era maca abans -
Encantada de quedar-se,
I encara més d'anar-se'n.

1787

Emily Dickinson. Què diferents que som!. 2024

Traducció de Jaume Bosquet.

Il·lustracions de Julià Pascual.

Ha arribat de les Amèriques

Ha arribat de les Amèriques ella
amb el tren,
la mar,
l'estiu
i les seves maletes lluents.

Als cabells, una agulla que agafa papallones d'or.

Les celles posades com un vel sobre els seus ulls de foc.




Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2013

Traducció i pròleg: Albert Mestres.

Un àngel que muntava en bicicleta

Un àngel que muntava en bicicleta

-les rodes eren quatre sols en flames-

pujant tranquil·lament per la sendera

vaig veure un dia, de camí al mar;

tapant el cel i els ulls d'una oreneta

la pols daurada de les seves cames

deixava un rastre càlid al darrere,

i els núvols queien sobre el manillar.

Enormes com la llum que les envolta,

les seves ales, esquitxant la bici

d'espurnes que la feien roja i blava,

enderrocaven pins de tot el món.

Me l'he estimat; i quan de cop i volta

va caure daltabaix d'un precipici,

al fons de la maleta que portava

hi eren els meus poemes tal com són.

Xènia Dyakonova

Es troba a la revista:

Reduccions : revista de poesia, núm. 85 (juny 2006). P. 81

Després

Després que has fet la maleta, tancat el gas,
apagats els llums, tancada la porta,
tancat el portal, quan
et recolzes en un mur i tens por de caure
i esperes un mitjà, una manera
d'anar lluny,
quan el cel és seré,
blau i imponent damunt la voravia
i tu no tens ni passat ni futur,
en aquell moment buit
s'instal·la la poesia.

———

Dopo
che hai fatto la valigia, spento il gas,
spente tutte le luci, chiuso l'uscio,
chiuso il portone, quando
ti appoggi a un muro e temi di cadere
e aspetti un mezzo, un modo
per andare lontano,
quando il cielo è sereno,
blu e sterminato sul cavalcavia
e tu non hai passato né futuro,
in quel momento vuoto
si accampa la poesia.





Bianca Tarozzi. Prima e dopo. 2000 ; tr.: Enric Bou

dins Reduccions : revista de poesia, núm. 91