bellesa

  les mans de la mare
             riuen a l'alba

      amb pomells que
                   li ofereix

                       l'home
      de mirar maragda

                    i cor net
            que em gesta

                      al caliu
     de la pell nacrada

                  i el parlar
amorosit que escolte

De: lladregot de monotonies.

Mercé Estrela Tena. Llengua de fang. 2026. P. 39

Pròleg "Ha plogut molt: la poesia de Mercé Estrela Tena" de Lluís Roda.

Nota biogràfica.

Premi Festa d'Elx 2025

Esgarips de foc

Minsa espurna,
llavor d'un drac rabiós
que engoleix el bosc.
Emmudeix el silenci.
S'extingeixen les flaires.

Recòndits afraus
per on s'esbalça el foc.
Galopa la llum
com un cavall desbocat
pels més ignots estimballs.

El fum capdella
núvols burells i endolats.
Saba estroncada.
Ganyola la natura
entre dunes de cendra.

Colors soterrats
sota un vel d'obagor.
La lluna plora,
regalim d'esperança.
Somnis de llum maragda.



Anna Rispau i Falgàs, dins,

Estels de paper : mostra poètica : vint-i-un poetes per al segle XXI. 2012