Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sopar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sopar. Mostrar tots els missatges

27 d’abril 2024

Interior

Quan arribes a casa amb la cara cansada
i t'asseus a sopar perforant les notícies
preocupat a saber com serà la setmana
(no saps la primavera de quin jardí sorgí,
et tanquen els balcons amb portes d'alumini,
avui la propietat es clou i no hi ha plantes),
llavors se't queda als llavis un matís emmandrit
com els rosers albats de les places de Siena
i voldries parlar però el tràfec i el lloc
t'han deixat en silenci. Aleshores la taula
és qui ens parla a tots dos: la verdura i el pa
i l'olor de sardines en un món sense flors.
Es fa trista la pau com un peix sense escates
i, en sopar, es multiplica, amb miracles prestats,
la vianda cremada de la dolça desídia.



Susanna Rafart. Olis sobre paper. 1996


També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

12 de desembre 2023

Avis

Vine, nen,
queda't amb nosaltres,
als pares, saps?,
els cal rondar sols aquesta nit.
Ells, saps?, necessiten
contar-se coses que ja saben.
Soparan, ballaran i potser
agafats de les mans
es miraran com abans d'obrir tu els ulls.
La música els durà
on es van trobar un dia
i varen fer promeses
i parlar de tu
sense conèixe't.
Vine, nen,
que els pares avui
han de renovar juraments
agafats de les mans.



Joan Asbert. Poesia en models. 2015

Premi Grandalla de poesia, dotat per Crèdit Andorrà,
de la XXXVII Nit Literària Andorrana, 2014

27 de novembre 2009

In memoriam

Avui ha mort Philip Larkin
-avui ens ho diuen els diaris.
Al seu país, a la ciutat
on treballà
i d'on gairebé no es mogué mai.
Bibliotecari, va anar a la feina,
com tothom, unes hores cada dia,
i després se'n tornava a casa, caminant,
per a sopar i reposar
i distreure's una mica,
també com tothom.
A més, de tant en tant
escrivia; escrigué quelle cose
che han nome poesia...
Així l'hem conegut, uns quants.
Si no, hauria estat
un qualsevol Mr. Bleaney,
com el dels seus poemes.



(Aquesta inapreciable diferència, tanmateix,
és el que més agradava als seus lectors).


2.XII.1985

Àlex Susanna. Palau d'hivern. 1987