Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Romeu i Figueras [Josep 1917-2004]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Romeu i Figueras [Josep 1917-2004]. Mostrar tots els missatges

30 de juliol 2022

Pluja

                 A Josep Palau i Fabre


Calladament plou sobre els camps:
Déu es prodiga. Els arbres duen
malenconia i soledat
en la nuesa de les branques.
Déu, finament, plou sobre els camps.

La boira cau, besa la terra,
mare i clausura de llavors
que tan ocultes fructifiquen
per la saó que ens ve de Déu.
La boira cau damunt la terra.

Vindran les messes, a l'estiu,
i les olors dels camps, despreses,
volaran lliures sota els cels
que ens miraran dreçats encara.
Vindran els fruits d'un nou estiu.



Del llibre: Terra, 1951



Josep Romeu i Figueras, dins,


Palau de la Música Catalana. Barcelona, 25 de maig de 1994

Direcció del Festival: Àlex Susanna

31 de març 2017

Aigües d'aurora

Encara l'ombra de la nit
fa l'aigua densa i vellutada.
Floreixen marges i cristalls
i en l'aire dorm olor de menta.
Criden ocells i rossinyols:
Aigües corrents cap a l'aurora!

Venes d'amor! Lliscar dels rius
cap a la llum d'aquesta terra!
¡Fugim nosaltres cap al sol
i a les albades pressentides,
per un neguit i un clar desig
d'ésser més lliures que les aigües!



Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes. 1993

24 de març 2017

Sabes

Ha plogut a la tarda, i en l'aire una follia
d'ombres i de clarors ara s'exalta i creix.
Per damunt les alzines i sobre els pins reneix
una tendra verdor i un gust de melangia.

I per sota els fullatges i les branques pesants
de gotes lluminoses, d'humitat i de pluja,
una santa fortor de molla terra puja
dels barrancs i les mates a les llums exultants.

Aigües corren avall, amb fang, roges de terra
i dreceres dibuixen entre pedres, camins,
mentre endintre es renova la saba greu dels pins
i de l'arrel oculta que, profunda, els aferra.


Aigües i sabes (1944)




Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes. 1993

19 de març 2017

Prats en la primavera

Les herbes, les herbes que vénen de nou!
Sorpresa dels ulls, les herbes tan verdes!

Els prats, d'una calma serena i suau,
s'estenen al sol i el cel els empara.
Humida, la terra dels cims i les valls
és càlida i dolça, que infanta les herbes.
Són fredes les aigües encara de neu,
i l'aire és cristall més clar que les aigües.

Contemplo la fuga dels núvols lleugers
i sento com creixen les herbes més tendres.



Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993


09 de març 2017

Montserrat

Capella de Sant Joan al massís de Montserrat per Teresa Grau i Ros
Et somniava encara infant, Muntanya,
com si la llum que sempre en tu retens
il·luminés la il·lusió i els vents
del meu anhel profund com una entranya.

Has presidit el meu combat, després,
la meva lluita amarga i trista i dura,
i m'has vist home en qui potser perdura
el goig antic entre els dolors darrers.

Fos aquest plany la veu per sempre viva
que em retornés l'alta esperança lleu
i em fes renéixer en la vorada aspriva

del meu fatic i del meu pèlag greu
sols per la gràcia que de tu ens arriba,
font de miracles on s'encanta Déu!


1946



Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993

Pròlegs de: J. M. de Segarra; S. Espriu; 
J. Bofill i Ferro, i V. Llorca.

03 de març 2017

Una terra

Matins, aurores de la terra meva!
¡Quina delícia més tendra es don,
quina esperança la claror difon
en les aurores de la meva terra!

Migdies càlids, madurats de llum!
En la fadiga de la son menuda
doneu repòs a l'enyorança muda,
migdies meus que maduren de llum!

¡Oh, melangia de les tardes altes,
quan es redossen amb el vent secrets
auguris d'ombra i pensaments quiets
al clar silenci de les tardes altes!

Capvespres meus amb la preguera greu
d'una campana lluminosa i alta:
recolliu l'ombra que revé i s'exalta,
vespres sagrats com la preguera greu.

Per tu la nit, oh terra meva, viva,
dormida tota en un silenci rar:
per fer-te plena i rediviva encar,
per tu la nit i l'esperança viva!



Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes. 1993

Pròleg: J.M. de Segarra; S. Espriu; J. Bofill i Ferro,
i V. Llorca

27 de febrer 2015

Estramps d'unes lleialtats

corinne bailey rae:put your records on per Lali Masriera a Flickr
...
Ets com t'ha fet una estirp d'homes lliures
en extremosa lluita antiga i aspra
contra tot frau i esclavitud i oprobi,
perquè de tu i la terra alguns curaren.

Sigues lleial al teu i al just designi
d'un vell sentit que enclou país i llengua,
perquè t'afermis a l'arrel profunda
del que et pertany i et confereix caràcter.


(Fragment)


Josep Romeu i Figueras. Temps, 1995




06 de febrer 2015

Colliràs la rosa

M'han sobtat una i altra vegada
el vendaval rondant els meus murs
o el ventijol i la fresca brisa
amanyagant l'herba dels marjals.
He sentit la maltempsada dura
abatent-se al pas dels meus instants 
o l'auroral i clara naixença
d'una inèdita felicitat.

Com són indefinibles vent o aura
i dissort o ventura clement,
així ho són els minuts i els dies
d'aquest temps que ens fuig i esquiva els senys.
Concepte i símbol, la consciència
el capta en la devastada carn,
en l'enyor de les hores esplèndides,
en l'extrema fuita del plaer.

Colliràs la rosa ans no s'esfulli
i mentre l'aire al parat matí
magnifica el seu perfum escàpol
i el moment present en plenitud.



Josep Romeu i Figueras. Temps. 1995