Les herbes, les herbes que vénen de nou!
Sorpresa dels ulls, les herbes tan verdes!
Els prats, d'una calma serena i suau,
s'estenen al sol i el cel els empara.
Humida, la terra dels cims i les valls
és càlida i dolça, que infanta les herbes.
Són fredes les aigües encara de neu,
i l'aire és cristall més clar que les aigües.
Contemplo la fuga dels núvols lleugers
i sento com creixen les herbes més tendres.
Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993
Sorpresa dels ulls, les herbes tan verdes!
Els prats, d'una calma serena i suau,
s'estenen al sol i el cel els empara.
Humida, la terra dels cims i les valls
és càlida i dolça, que infanta les herbes.
Són fredes les aigües encara de neu,
i l'aire és cristall més clar que les aigües.
Contemplo la fuga dels núvols lleugers
i sento com creixen les herbes més tendres.
Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada