A Amàlia Tineo
La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents -fulgor d'espases-
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.
16-18 de gener del 1943
Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista, 1997
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
11 de març 2017
La gran cursa del mar
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
blau,
buguenvíl·lea,
curses,
Grècia,
Hidra,
mar,
matinades,
Palau i Fabre [Josep 1917-2008],
pau,
persones,
poesia bonica,
poesia dels blaus,
poesia mediterrània,
transparència
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada