Montserrat

Et somniava encara infant, Muntanya,

com si la llum que sempre en tu retens

il·luminés la il·lusió i els vents

del meu anhel profund com una entranya.

Has presidit el meu combat, després,

la meva lluita amarga i trista i dura,

i m'has vist home en qui potser perdura

el goig antic entre els dolors darrers.

Fos aquest plany la veu per sempre viva

que em retornés l'alta esperança lleu

i em fes renéixer en la vorada aspriva

del meu fatic i del meu pèlag greu

sols per la gràcia que de tu ens arriba,

font de miracles on s'encanta Déu!

1946

Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993

Pròlegs de: J. M. de Segarra; S. Espriu; 
J. Bofill i Ferro, i V. Llorca.