com el fill segon d'un granger d'Illinois,
mentre amb l'altra mà
m'espolsava les botes
amb un ram d'oliver dels Esquarts.
Ahir caminava
mirant un brotet d'il·lusió
penjat al cantell del diumenge.
Avui me'n torno a la feina;
avui me'n vaig cap a casa;
avui, davant d'una porta tancada,
he sentit: no som res,
pronunciat amb la veu molt tranquil·la.
I jo he seguit carrer avall
amb el pes a les cames
de tants cementiris inútils.
Xavier Amorós
Es troba en el llibre:
Dinou poetes dels seixanta. 1987
