Bellesa

Per què no sabem veure la bellesa

quan la tenim davant,

just al mirar-nos al mirall

i observar aquella línia del coll,

del clatell,

sota la pell fresca i sense plecs,

d'una delicadesa subtil,

gràcil,

quasi innocent.

Per què volem ignorar el que tenim
quan ho podem gaudir sense la por abismal

de la incertesa.

Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta, 2008

La Segarra

El tren anava ple

i sols quedava el goig de mirar

per la finestra.

Camps de la Segarra amb l'or

del blat espetegant sota el sol

en mig del roig tremolós de les groselles.

La lentitud del tren deixava entrar

l'olor d'espígol encès

que em transportava a les golfes de tantes

nits ardents,

o quan a l'alba ens perdíem pel terròs

d'oliveres com si fos aquell l'últim cop

que trepitjàvem la terra.

Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta. 2008

Pròleg: Manuel Forcano

Nova aventura

I un cop més tot comença de nou.

Hem fet les maletes,

preparat deu mil coses

i conduït més de cent quilòmetres

per arribar en un lloc ple de pins

i amb la mar al fons.

He mirat d'adaptar el retrovisor

de l'ànima i els seus fils conductors

a aquest nou tarannà,

posar-hi les petjades justes,

necessàries,

per tal que res no ens esgarrapi

en aquesta nova aventura.

De moment,

sembla que els llibres i l'I Book

s'hi troben a gust.

Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta. 2008

Li farem un sargit al temps

Li farem un sargit al temps
per tal que no s'escapi.
I de tant en tant li canviarem
el fil i el color,
i li cosirem un trau
amb un botó ben gran
perquè no se'l descordi
i agafi fred.


Elvira Roca-Sastre. Poemes, 1998