El tren anava ple
i sols quedava el goig de mirar
per la finestra.
Camps de la Segarra amb l'or
del blat espetegant sota el sol
en mig del roig tremolós de les groselles.
La lentitud del tren deixava entrar
l'olor d'espígol encès
que em transportava a les golfes de tantes
nits ardents,
o quan a l'alba ens perdíem pel terròs
d'oliveres com si fos aquell l'últim cop
que trepitjàvem la terra.
Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta. 2008
Pr.: Manuel Forcano
Pr.: Manuel Forcano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada