La llum es despentina;
va deixant al teu cos
ombres llargues, nueses.
Com un bes t'amanyaga
i els vells límits s'aprimen.
Els teus llavis es baden;
s'hi destrena un somriure,
calideses perdudes.
Ones blanques davallen
perquè el gest ressorgeixi.
Carles Duarte i Montserrat. La llum. 2001
va deixant al teu cos
ombres llargues, nueses.
Com un bes t'amanyaga
i els vells límits s'aprimen.
Els teus llavis es baden;
s'hi destrena un somriure,
calideses perdudes.
Ones blanques davallen
perquè el gest ressorgeixi.
Carles Duarte i Montserrat. La llum. 2001
Fotografies: Francesc Guitart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada