I
Amb música de Vaughan Williams
Sé que el teu cant és cert, rossinyol, en la pau
dels boscos adormits dins la boira suau.
Sé que l'argent floreix damunt l'herba remota
de l'Illa que dins meu ja no pot dir-se ignota.
Sé que navega un riu sempre vers l'infinit
en el teu plor diví, poblador de la nit.
I sé que el crit d'amor em feia segura
del meu peregrinar per una terra pura.
Un sol estel brillant obria la ferida
que em dava el signe cert de l'esperada vida.
I del teu cant d'amor cremaven violins
i els àngels m'han donat els seus somnis més fins.
Un sol estel i tu, rossinyol, llunyania
feta presència greu en flames d'alegria.
Rosa Leveroni. Obra poètica completa. 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada