el meu rostre a la finestra
travessa horta i vagons
mentre vaig envellint
andanes del destí
sense angoixa ni feres
neta purga
absoluta
de viatge calm
un poema sobre avui sobre ara
calen testimonis
per si d'aquí un temps
p. 56-58
Mireia Vidal-Conte. OUSE : altres rius. 2016
Epíleg: Antònia Vicens
Il·lustració: Núria Miret
Si les roses no s'haguessin marcit i no ha-
guessin arribat les glaçades, i si no hagués
caigut aquí i allà algú a qui no vaig poder
despertar, no caldria més Cel que el d'aquí
baix - i si Déu hagués estat aquí aquest
estiu i hagués vist el que jo he vist - m'imagino
que trobaria superflu el Seu Paradís. No li
ho diguis per res del món, però, perquè
després de tot el que n'ha dit, m'agradarà
veure què ens construïa, sense martell,
sense pedra i sense ni tan sols un jornaler.
(Carta 185, a Elizabeth Holland, primers
d'agost de 1856?)
5
Emily Dickinson. Fragments. 2023
Traducció al català: Dolors Udina, 2022
