On és, el pur coneixement,
la lliure gràcia del vol?
Sota el cel vast de juliol,
l'ànima un altre Món pressent.
Cristall de l'hora resplendent.
Fresca alegria, al bat del sol.
Ocells innúmers, en estol,
aletejaven en el vent.
L'ànima sap que tot és U:
la terra muda, la innocent
vitalitat del cos, ben nu,
i l'espill trèmul de la ment...
I en el terrat, on el sol lluu,
naixia el cant d'Orfeu, silent.
Jordi Pàmias. El camí de ponent. 1990
