Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anhelar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anhelar. Mostrar tots els missatges

09 d’agost 2019

Aprendre a nedar

Capbussar-se en el mar
i sentir l'aigua eixordadora
llepant la pell resseca
que busca oxigen
i anhela superfície.

I amb els ulls grossos
tibar amunt
             amunt
                     amunt
fins a poder respirar
            per fi
                     el poema.



Sònia Moya. Silur, 2019

05 de juliol 2014

porto el teu cor amb mi

porto el teu cor amb mi (el porto en
el meu cor) mai no me'n separo (a tot arreu
on vaig hi vas tu, estimada; i tot el que existeix
gràcies a mi només és obra teva, amor meu
                                                                  no temo
cap fat (perquè tu ets el meu fat, vida meva) no
    anhelo
cap món (perquè preciosa tu ets món meu, veritat
    meva)
i tu ets tot allò que ha significat sempre una lluna
i tot allò que sempre el sol cantarà ets tu

vet aquí el més profund secret que ningú no sap
(vet aquí l'arrel de l'arrel i el brot del brot
i el cel del cel d'un arbre anomenat vida; que es fa
més alt del que l'ànima pot esperar o la ment pot
   amagar)
i vet aquí la meravella que distingeix les estrelles

porto el teu cor (el porto en el meu cor)


E. E. Cummings. (a)poemes: antologia poètica. 2007

Traducció d'Alfred Sargatal