Escrius damunt la pedra grisa,
de baix en baix parteixes mots:
Heures, forats, marededeus,
cors de vellut, temples de marbre,
roses girades, crisantems,
caixes i creus, clavells i cristos.
El cementiri és el rampell
d'un escenògraf carrincló,
un barri agrest ple de carrers
amb flors de plàstic als balcons.
I mentre ho dius raja una dona,
la carn del vent passeja a prop,
et claven l'ull nens amb corbata,
els ocells xisclen com nadons.
La vida impera. És una lloba
que amb els ullals et torna a lloc.
Fora dels murs de l'altre barri,
mires arreu; cap deu respon.
Introducció: Gemma Casamajó i Solé
