Els rellotges

Els rellotges
marquen el pas del temps;

que s'aturin
que no corrin
que no toquin

i nosaltres serem eterns.

II, mars

Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts. 2017

Pròleg d'Anna Aguilar-Amat.

S'acosta la remor

S'acosta la remor d'una multitud   fora que siguin
cavalls   corrent per les teulades
sabates   frisoses de tocar l'eternitat
nins morts   amb ocells als ulls
que   les marees escampen arreu
dels meus somnis.

7

De: Tots els cavalls (2017)

Antònia Vicens. Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. 2020

Il·lustracions de Lily Brick.

Pròleg de Jaume Pont.

Qüestionari Suda. P. 71-76 " d'Àngels Marzo i Torres, Josep Maria Rodríguez Cabrera.

Que m'ompli de llengües

Que m'ompli de llengües el teu mot,
que un cant teu canta més que dir que més.
Quin cos teu més teu-meu que és el cos meu.
Un forat per on redir-m'hi és el teu nom.
Tots et volem, totes endins. Agafa'm!
Correm junts darrere teu, correm amics, correm gruant-te!
Obre l'estrella, oh tu, obre l'estella i du-m'hi dins!
Farem nit, covarem l'ou, serem feliços!
El teu amor em posa dos pins a la cuixa i se'n va.
Per això s'enamoren. Per això Salomons i Sulamites.

Soc blanca, gitana, soc mora, jueva, amerindia, soc negra!
Soc ombra i desert, costella rompuda, soc pols que s'agleva.
Soc roda, rodera, rodona, la ruca que rauca, la roca que rasca
i del tot al revés de fer fora les pors: soc qui les peix i les cria
-qui, com paparra volguda, es regala, content, una trampa.

I

Fragment.

Blanca Llum Vidal. Aquest amor que no és u = Este amor que no es uno. 2018

Traducción de Berta García Faet.

Text en català i castellà.

Escàpol

El temps és un perjuri encès,
balança amb ors i grans deixies
on l'alba es fon i dicta el pes
de tanta mort i vida tanta.

Romandre és ara un nou fugir,
de què, de qui, jo no ho sabria.
Prô m'alço, corro i faig camí.
I endins del cor la terra canta.

Lluís Calvo. L'espai profund. 2020

Premi Carles Riba 2019

Epíleg de Lola Nieto.

Corre sempre

                                           A la Júlia.

A l'alba, quan el teu plor
m'escapça el somni a punt de finir,
em pregunto què podrà retenir
aquell somriure que ens regales
quan corres fins els braços
que t'abracen i et reviuen,
què sostindrà l'emoció
—única, meravellosa—
de trobar exactament allò que volies
d'encaixar com un miracle
et teu cos petit voltat del meu.

 Marta Jorba. La remor, tan salada. 2023

Marxo bosc endins

                                  «If it were but a matter of faith»
                                                    NICK CAVE

MARXO BOSC ENDINS
per confondre'm
silent amb les alzines
i la malesa i la vilorda
i les branques més altes.
Serà indòmita,
també, aquesta partença.
No hi ha destí,
el destí és ara.

(La petitesa de cada salvació,
el clamor que corre per dins.)

De: (bonus track)

Meritxell Cucurella-Jorba. Sempre encara. 2023. P. 101

A trenc d'alba

La blanca lluna passeja
pel cel obscur del meu hort.
En un racó veu la pedra
que dona forma a una font:
—Ompli'm un canteret d'aigua
—li demana per favor—.
I tu, bonica xiqueta,
em voldries fer l'honor
de tallar la rosa roja
que faça més bona olor?
Entre les branques d'un arbre
sent el cant del rossinyol:
—Corre, lluna, corre; amaga't;
prompte, lluna, que ix el sol!

Lluïsa March. Poemes de sol i de lluna. 2004

Il·lustracions d'Esperança Martínez

El cavall

Elegant, fort, fi, poderós,
camina, corre, vola, balla.
Negre, blanc, canyella, marró,
talla l'alè per allà on passa
amb bell pas, al trot o a galop.

Marc Granell. El ball de la lluna. 2003

Il·lustracions: Manel Granell

Resistència

L'instint del córrer de la llebre,
l'aquí romanc de les arrels,
el cop del riu contra les pedres,
la llum i el foc del sol-solet...

Serem això i la primavera
que mira al fons dels ulls l'hivern,
sense que res la faci témer
perquè sap bé que al final venç.

Roc Casagran. L'abraçada que. 2022

Massacres

El càtar assassinat per la mà d'Innocenci III.
La mare primerenca que morí amb el fillet a les entranyes
           dins Nagasaki.
L'orfe de tres anys del camp d'Auswichtz que només deia
           una paraula.
Tots dins les massacres. I no passà res més.
S'estaven allí entre piles de cadàvers.
No importaven. Ningú en parlà. Ningú els distingia. Eren
          un tot.
Com una muntanya. Més. Com una serralada.
Allí deixats. Escapant de la solitud de néixer.
Cada naixement una solitud. Cada mort també. Però ells
         barrejats,
sobre el terra, damunt l'herba que se'ls menjava.
Fins que algun voltor del cel. I de sobte volaren. O guineu.
        Volaren. Corregueren.
Cap Déu no els va premiar. Tu vas ser bo, tu vas ser dolent.
Només animals que anaven a consolar-los. Animals. Com
        en la vida.
Animals venien. Amb boques petites o més grans. També.
Venien núvols. Amb les boques blanques de núvols.
Els Núvols plovien, els animals els abraçaven.
Jugaven a foc amb pedres. Venien a ells arbres.
Que ho digui això també la Història.

Dolors Miquel. El guant de plàstic rosa. 2017

LIV Premi de poesia Ausiàs March de Gandia.

Aquest moment

Un barri.
Al capvespre.

Les coses es preparen
per passar
sense que les vegem.

Estrelles i papallons nocturns.
I peles que es decanten de la fruita.

Però encara no.

Un arbre negre.
Una finestra groga com la mantega.

Una dona s'ajup per agafar una criatura
que just ara corre
als seus braços.

Surten les estrelles.
Els papallons voleien.
Les pomes es fan dolces en la fosca.

Eavan Boland. Sal oceànica = Ocean salt. 2022

Textos en català i anglès.

Selecció, introducció i traducció de Miquel Àngel Llauger.

Peus

Caminant o corrent,
transporten
        tota la gent.

Lola Casas. De cap a peus : poemes del cos humà. 2014

Il·lustracions: Gustavo Roldán

Primer segona

Al primer segona hi viu en Jofre. Voleu saber com és?

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no xiula, ni maula,
ni pot seure a taula.

Però quan serà gran
aprendrà a xiular.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no diu ni piu
i és molt caganiu.

Però quan serà gran
aprendrà a xerrar.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que encara no sap dir
aquest dit és meu.

Però quan serà gran
aprendrà a comptar.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no papa sopes
ni menja calent.

Però quan serà gran
aprendrà a bufar.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no sap caminar
ni posar el peu pla.

Però quan serà gran
correrà amb peus i mans.

En Jofre és petit,
però quan creixerà...
Xiularà com ho fa el vent,
xerrarà com deu cotorres,
comptarà de mil en mil,
menjarà com un bacó,
i correrà com una llebre.

La gent de la meva escala. 2021

Text: Roser Ros
Il·lustracions: Maria Girón

Llavors

 "If you're looking for love, honey, I'm tougher than the rest"
                                 Bruce Springsteen

Llavors devia tenir dotze anys,
un dia i set mesos quan
el futur era una porteria
de futbol i el món
acabava al 28 baixos
del carrer de l'Alzina,
on fèiem la innocentada
de trucar i arrencar a córrer.
Llavors, no m'imaginava
ni el gust dels teus llavis
ni el color dels teus ulls,
i l'única música que coneixia
era la de Duncan Dhu.

Daniel Ruiz-Trillo. Suaus. 2019

Se'n va l'estiu

Se'n va l'estiu. El vent ja bufa tant
que dius: no pas l'estiu, se'n va la vida.
I tremoleja, i accelera el pas,
i arronsa les espatlles, fredolica.

Per l'aigua, pels terrossos, per la neu.
L'hivern no hi ha manera que li agradi.
La seva casa, on és? Pertot arreu!
I sobretot, al blau dels transatlàntics.

Se'n va la llum. Se'n va la vida. Calla,
escolta aquesta nit: se'n va l'amor,
i deixa la tardor com una carta
on ha posat les últimes raons.

Se'n va la musa. Rere seu s'enlairen
libèl·lules i fulles dels aurons...
Se'n van les dones, apressant les passes,
a punt de córrer, i avançant-se als plors.

Aleksander Kúixner. És tot el que tenim : antologia poètica. 2013

Pròleg, selecció i traducció: Xènia Dyakonova

Vora la mar, els pins

Muntanya avall, vora la mar, els pins

davallen fins la sorra
tan desitjosos d'entrar mar endins,
que en ells veiem el moviment de córrer;
i oïm la veu de llur desig ardent
com una torrentada,
muntanya avall cridant sobre el pendent

que s'esllangueix on se desfà l'onada.

Josep Maria López-Picó, dins,

Els arbres a la poesia catalana. 2007

Editors: Maria Victòria Solina Feliu i Jordi Bigues.

Juliol

Corre un fantasma dins de casa.
Va amunt i avall, va a tort i a dret.
Dalt a les golfes, fa ombra rasa...
Sí, dins de casa, hi ha un follet.

Tot ho regira quan li rota,
i s'entafora pels racons:
del llit, amb bata, en surt de sota,
i a taula esbotza els tovallons.

Mai no s'escura els peus quan entra;
com ballarina, com el vent,
mou l'aire, i és un mal de ventre
que es recargola irreverent.

¿D'on surt l'entremaliat salvatge,
fantasma doble, llampec viu?

Hoste vingut d'un mal viatge,

mal dispeser que ve a l'estiu.

Tota la casa li fem bona,

i s'hi reposa tant com vol.

La lloga tota i ve quan trona,

perquè ell és l'aire de juliol.

Juliol, quin desmanec de roba
que s'enllapissa amb llapissons!
Juliol, planant per on li prova,

baladrejant pels finestrons.

Badoc grenyut, treus de la prada

l'olor d'herbei, d'anet al vol,
til·lers i estepa perfumada,

per tu, que ets l'aire de juliol.

1956

Borís Pasternak. Quan escampi. 1984

Traduciió d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente.
Pròleg d'Iván García Sala.

El llop

Una nena molt bufona
va trobar un llop i va dir:
«Vols que juguem una estona
corrent tots dos pel camí?»

I ell respon: «Què t'has pensat?
No em faràs pas la punyeta,
vaig quedar prou escaldat
fa temps amb la Caputxeta.»



Enric Larreula, dins,

Plouen poemes!. 2017

Edició: Vanessa Amat, M. Carme Bernal i Isabel Muntañá.

Il·lustracions: Morad Abselam.

Carrera

Sortir a córrer
pel gust de fer-ho.
      Bum-bum!
      Bum-bum!
      Triscant pel bosc, fent drecera,
      el cor s'anima i s'accelera.
      Bum-bum!
      Bum-bum!
Millor córrer per plaer.
No cal l'estrès i el patir
que algunes persones gasten
             per guanyar i competir.



Lola Casas. Comerç de poemes : poemes de comerç. 2018

Il·lustracions de Gibet Ramon.

l'hora blanca

jo soc aquella que disposa els mots

sobre el tauler quan la partida ha començat.

jo soc aquella que habita una por petita,

una por d'anar per casa,

de diumenge a la tarda,

amb futbol al desllunat.

jo soc aquella que escruta el solatge

al fons del dia i cerca els mots

quan ja la partida s'acaba.

jo soc qui travessa el laberint de la ciutat

quan els homes dormen i les dones

corren pels seus somnis amb els cabells

incandescents d'abans del temps.

i m'agraden els carrers

on encara ressonen els passos dels absents

i m'agrada mirar-me en cada finestra encesa,

ferida o llum d'un cos encara intacte,

abans que arribe el dia,

com una allau.

Inèdit

Anna Montero Bosch

En el llibret del 30è

Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2014