Al petit David Evangelista,
de València, afectuosament.
I fou la mar
que va anunciar el teu crit
sorollós i tendre
en una alba clara
d'aquesta primavera;
i de l'alba, fillet,
vas mamar
la blanca llum,
de les magnòlies
gotes de rosada
i de la flor dels arbres
la joia dels colors.
Però és la mare
que et canta, cada nit,
l'antiga cançó de l'àvia
i et posa el cap
sobre el bressol del pit
per ninar-te.
Dorm, petit, dorm;
un dia, com un ocell,
hauràs de prendre el vol
de l'arbre de la vida
en direcció del vent.
Dorm, petit, dorm,
dorm, petit, dorm,
dorm!
Rafael Caria. Poesia completa. 2013
Introducció d'August Bover.
