Ignoro tot el que pot cloure un arbre,
però ara et tinc, pollancre, ben a prop,
amb el fullatge penjant quasi just
sobre el paper, fent-me de sostre. Experta,
la teva soca, ressortida, rugosa,
em fou l'esglaó, el portal de benvinguda
al país més pla, curull de gavines
i d'arrossars, i per çò, asseure-m'hi
fou de les primeres coses que he fet
en aquest calorós estiu. Adés
calles mentre el jorn s'acotxa i el cel
és blau i nacre. Calles vora l'aigua
que rep la nit amb un plor fragmentat.
Una lleu brisa és la pau de les teves
alçàries. Merlets de llum dels insectes
i dels moixons, i jo a sota contemplo
l'infant assegut al sòl de ciment,
el pou, el taronger nan... i em sembla
com si l'univers fos, des de la saviesa
del tan vetust tronc, una diminuta,
dringant, bonica, bola de cristall.
Maria-Antònia Grau i Abadal
(Badalona)
Paradisos (Clavell, 1996). Escrit a Sant Jaume d'Enveja.
També es troba en el llibre:
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 231
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
