Pel cim de la muntanya de llevant
S'aixeca, blanca i resplendent, la lluna.
El rostre de la mare no nascuda
Torna i retorna dins la meva ment.
El rostre del meu lama en qui medito:
La seva visió no em ve a la ment.
No havent-hi meditat, el rostre d'ella
Ve i torna a la ment, omnipresent.
Josep Lluís Alay. Arrels del Tibet, 2009
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alay [Josep Lluís]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alay [Josep Lluís]. Mostrar tots els missatges
12 de juliol 2015
dos poemes d'amor del sisè Dalai-lama
Etiquetes de comentaris:
Alay [Josep Lluís],
amor,
Dalai-lama,
Galuzzi [Luca],
lluna,
Marín [Núria 1963-],
poesia amorosa,
Tibet,
Yamdrok Tso (Llac)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)