Va néixer com neixen els oracles

Va néixer de la besada d'un oratge contra la mar dolça
estimbant-se al si de la blavor profunda,
escampant l'esclat de l'arribada,
banyant cabres i corbs marins,
alzines, pins i ratapinyades,
pertot n'hi hagué d'escuma clara
            i per un instant
el món tornà lletós i efervescent:

             la mar fou una gran nevada.

Maria Garcia Garau. Entreforc. 2025. P. 15

Postfaci: Pau Vadell i Vallbona.

26è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.

Nota: Les fotografies d'aquest poemari provenen de l'obra Rutes amagades de Mallorca, de Jesús García Pastor, i han estat cedides per la Biblioteca Digital de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears.

Gener a Llançà

Recorda aquell diumenge de gener, ran del mar,
ja florit de mimoses resplendents, amb els arços
plens d'estrelles rosades
i el corb marí eixugant-se al sol, ales esteses.
Cridadissa d'infants, al jardí, i una branca
d'ametller. L'escalfor
dels tions a la llar quan el capvespre allarga
les ombres dels xiprers, part de fora, i dels pins.

El dia que ha nascut i crescut amb el sol
com un infant feliç, raïm madur al migdia,
adult ha esdevingut en la tarda encalmada
i sense espasmes ha mort lentament
per no entristir-nos, rere les muntanyes.

Maria Àngels Anglada. Arietta. 1996

Epíleg de Joan Bastardas