t'ha fet sentir pessigolles
com de baldufa al palmell
i no saps que tu mateix
has estat qui l'ha generat.
Ets del somni la llum
que somriu, suavitat
i ulls clucs.
Bona nit, estimat.
El joguet rebregat, en silenci,
s'ajoca pacient al teu costat.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
Al nostre planeta Terra
que és de tu i d'ell
i del moixonet que passa,
a una baralluga blava
rodant sobre una taula,
a uns carrers plens de cases
amb banderoles d'aire,
a uns rius d'aigua dolça
pels camins de les muntanyes.
Al nostre planeta Terra,
a aquesta bola blava
rodant sobre una taula,
a la seva mà oberta
que és la nostra casa.
Aigua dolça : poesia per a xiquets, 2008
Textos: Cinta Mulet
Il·lustracions: Laura Gual
Venim de les més grans fondàries,
d'un món cap per avall,
d'allà on el sol primer s'afaita
davant el blau mirall,
d'allà on no valen pals ni veles
ni rems ni governall.
Omplim el món sencer d'esquitxos
i de cristalls de sal,
de verdes pelleringues d'alga
i d'urpes de coral,
de nacres íntims de petxina
i d'astres de sorral.
A empentes fem anar la roda,
que no s'aturi mai;
la fem ballar, gegant baldufa,
al centre de l'espai;
la fem girar en sardana immensa
per joc i per esplai.
Miquel Desclot. El domador de paraules : poesies incompletes, 2012
Il.: Mercè Galí
