Camina amb passos lents pel corredor de sostres alts. Em mostra l'escriptori com qui, devot, em presenta la vida: estança austera amb l'olor venerable de la vellesa. De tant en tant resta en silenci, però les seues mans, crebades com deu solcs d'horta cansada, continuen enraonant d'amor. En un racó, indemnes com rellotges, un ramell d'anemones enregistra els avatars del temps. I si la llum ha empal·lidit les teles, un anhel les guarda encara: pel nom que les diu, tornar a traure flor en un poema. Per a Marc Granell