Quan l'última que escric és la paraula
més dolça que sabia a frec de cossos,
s'allarga la ciutat com una dansa
d'aurores per finestres, escriptoris,
i alcoves a ponent guardant silenci.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1998
Premi de poesia Marià Manent 1997
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada