Ser atacat de sorpresa per brises, colors i aromes.
Quan l'aire està ple de so, respirem música
(si algú esternuda, potser per al·lèrgia, potser
per contagi). I és tanta la confusió de sensacions
que difícilment distingim ulls, nas i oïdes.
Un arbre creix i no li preguntem per què.
Text de Eugénio Roda.
Il·lustracions de Cecilia Alfonso Esteves.
Traducció de Laura Borràs Dalmau.
Alta aigua
que descalcen els núvols
sobre la terra verda
Humida herba de mil ulls oberts,
humit ullar d'un càntic
a l'oïda dels prats
Cor mullat
del paisatge
——————————————
Alta água
que descalzan as nuvens
sobre esta terra verde
Húmida erva de mil ollos abertos,
húmido ollar dun cántico
nos ouvidos dos prados
Corazón mollado
da paisaxe
Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius. 1995
