Oblidar què és un rellotge. No reconèixer l'instrument. Intuir que el temps és el breu balanceig d'una barca amarrada a un port mil·lenari. Ser la boia, ser el fons marí, ser el rovell de l'àncora. Conviccions que no són d'ara. Anna Gual. Símbol 47. 2015 Epíleg: Esteve Plantada
I Portes aigua de mar a les galtes i el sol s'evapora al cristall dels teus ulls. Cauen milers de perles del teu front, un serrell de sinalefes que es desmaia com les ones. Clavo una àncora de versos al teu nom. Benet M. Marcos. Albada de silencis. 1997
Al nostre mar no hi ha escullera
i l'amor, com en la lògica dels mots encreuats,
és la definició de la paraula àncora:
quan el necesitem, el llancem,
quan no el necessitem, el recollim
i naveguem.