Odí

Cap resposta al perquè
sense article de fe
rebre el coneixement
amb baules dialèctiques
per assumir les causes
d'un tot inabastable
amb un aval diví
sense rebre contesta
remetre a la pregunta
i nodrir-se del sol
i rellegir les pedres
escoltar de bell nou
el crit dels animals
els concerts vegetals
auscultar el pit de l'altre
sostreure's per romandre
al reflexiu del verb
negar-se a cap dictat
de mants auguris ignis
i emprar l'alfabet
ocult al mineral
per signar del teu puny
en primera persona
un traç al firmament
i esdevenir estel
fugisser com la màgia
en conjurar el caos
per creuar l'infinit.

Ester Xargay

Del llibre Infinitius (2017)

 

Es troba també al llibre:

A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 190-191

Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.

Pancratium maritimum

com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar   en silenci   discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia   aquesta vida

així voldria jo una biografia

Mireia Calafell. Si una emergència. 2024

Epíleg de Pol Guasch.

Premi Carles Riba 2023.

En veritat

                    Per a Anna Akhmàtova


A qui mai no s'hagi quedat sense paraula,
i us ho dic jo,
a qui sàpiga tan sols ajudar-se ell mateix
i amb les paraules ─

aquest, no se'l pot ajudar.
Ni pel camí curt
ni pel llarg.

Fer una única frase que s'aguanti,
aguantar en el ding-dong de les paraules.

No escriurà aquesta frase ningú
que no la signi.




—————————————

WAHRLICH

              Für Anna Achmatova


Wem es ein Wort nie verschlagen hat,
und ich sage es euch,
wer bloß sich zu helfen weiß
und mit den Worten ─

dem ist nicht zu helfen.
Über den kurzen Weg nicht
und nicht über den langen.

Einen einzigen Satz haltbar zu machen,
auszuhalten in dem Bimbam von Worten.

Es schreibt diesen Satz keiner,
der nicht unterschreibt.


Ingeborg Bachmann, dins,


Com elles = Their kind : una antologia de poetes occidentals del segle XX, 2017. p. 102

Edició: Mireia Vidal-Conte
Traducció: Teresa Pascual i Karin Schepers, 1995
Pròleg: Marc Romera
Epíleg: Odile Arqué

¿S'escriuen poemes

¿S'escriuen poemes
com a solució anodina
per defugir malvestats
llunyanes?
¿Quin és el concepte
de distància, quan
el món l'està superant?

Pobres humans!
Xops de Dolor,
i compadits pel Dolor
dels altres. Fam del cos i
de la ment, angoixa existencial,
malaltia, marginació,
por a la diferència...
Guerres, aiguats,
terratrèmols i tifons,
i atrocitats de tota mena...

Signem uns drets humans
que no acomplim.



Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003