Quin color té l'alegria?
Jo diria,
el de taronja madura,
el de ginesta florida,
el de rosella del blat...
amb olor fresca d'espígol,
d'aufàbrega i clavells dobles...
i gust, com de ceba tendra,
de raïm, de brot de menta
i rom amb sucre cremat.
Bon dia, Poesia! 2013
Text de Joana Raspall.
Il·lustracions de Montse Ginesta.
Teníem un hortet vora el riu,
com un jardí, amb una pica d'aigua
voltada de menta.
Teníem tot el temps de la tarda
dins d'un càntir, que ens guaitava amb els ulls
d'aigua entre els pollancres.
Teníem l'ànima de les flors
sobre la pell, com el vestit nou
d'un dia de festa.
De: Arbres de soledat
Montserrat Butxaca. Jardins d'hivern. 2018
XXXVIII Premis Literaris Calldetenes
Premi Jacint Vedaguer de poesia
De Dosaigües recorde
els dies clars d'estiu
on respirava bon aire,
un poble tranquil, humil,
amb olor a menta i a pi.
I la gent senzilla,
i les fresques nits,
i la sensació tan gran
de ser feliç.
Berta Espert (Alginet, 1966)
De: Un llac d'emocions. ACEN. 2019
A l'antologia:
Elles: constel·lació poètica. 2022
Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva
Come varia il colore
delle stagioni
cosí gli umori e i pensieri degli uomini.
Vincenzo Cardarelli
Quan tornes, al novembre,
al poble on has viscut un bell estiu,
et sorprèn la quietud dels carrers,
el parc mancat d'infants i la plaça deserta,
els porticons barrats,
i l'olor de la llenya que crema;
i cada indret que recordaves
encès de sol sota el migdia ardent
o perfumat de menta i de glicina
en les nits temperades,
ara et sembla mirat en el clixé
d'una fotografia antiga.
I és que tornar al novembre
al poble on has viscut un bell estiu,
és com trobar, al fons d'un calaix,
el paper rebregat on vas escriure
els dígits d'un telèfon que et sabies de cor,
absurd i desplaçat i, tanmateix,
només tu ets fora de lloc;
les coses són com sempre.
Miquel-Lluís Muntané. El tomb de les batalles. 2009
Pròleg de Vicenç Llorca
Il·lustracions d'Enric M. Piera
