Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris matinejar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris matinejar. Mostrar tots els missatges

28 de desembre 2015

ELEGIA

                 Me llamo barro aunque Miguel me llame.
                                                 El rayo que no cesa



Miguel Hernández era un gran poeta.
Va néixer a Oriola, el 1910, fill d'un pastor.
Les nostres biblioteques s'honren amb l'ample foc dels seus
     llibres:
Perit en llunes. 1933.
El llamp que no para. 1936.
Vent del poble. 1937.
Durant la noiesa va fer de pastor
i va cultivar la terra.
No va marxar, doncs, pels camins amples de la vida.
Tenia un gran caràcter.
Els seus assassins el van deixar morir a la presó, el 1942,
amb sentiment del poble d'Espanya.
Matinejava amb el dia i li agradava de constatar
que, al cor, no li creixen potes.
Escrivia com canta el rossinyol perquè va néixer mestre
per a la poesia.
De dia s'enfilava pels arbres.
De nit tancava la porta del carrer i s'asseia en un racó per
      conversar.
La seva obra sobreviurà i serà llegida.

Gravo el seu nom a l'escorça d'un arbre.



A cura de Glòria Bordons.