L'ona

Com un toro arremet
Però sacseja la crin
Com una cavalcada

El seu propi cavall
Com un cavaller
Força i fustiga
Però és dona
Gitada a l'arena
O és ballarina
Que sense peus passeja

——————————

A Vaga

Como toiro arremete
Mas sacode a crina
Como cavalgada

Seu próprio cavalo
Como cavaleiro
Força e chicoteia
Pórem é mulher
Deitada na areia
Ou é bailarina
Que sem pés passeia

De: As Coisas = Les coses

Sophia de Mello Breyner Andresen. Llibre sisè. 2020

Traducció al català de Jordi Sebastià i Talavera

Epíleg de Rui Lage

Romanç del cavaller Sant Jordi

La foscor era sota les parpelles closes.
Aquesta és la foscor dels ulls.
L'altra, la immensa,
era veïna de la clarícia.
El cavaller va obrir camí en el nu,
en l'espadat de l'existència;
va fer-se pas en un bosc sense ocells, ni aire;
sentia el plor de la rosa.
I ho va escriure.
I la nació va saber que hi havia hagut
nit en el terra humit,
camp fèrtil, avui, que el sol il·lumina.

Teresa Costa-Gramunt. L'any de l'estrella. 2021

Il·lustracions d'Adelaida Murillo

Pròleg d'Oriol Pi de Cabanyes

Cavaller que va de dol

Cavaller que va de dol

porta closca i no és cargol.

Sembla un frare ben barbat

i es veu groc quan és al plat.

Tan negre com el carbó,

no embruta ni fa calor.

Es diu musclo, és molt buscat

i viu en comunitat.

Olga Xirinacs. Marina. 1986

Il·lustracions: Asun Balzola.

El cor del cavaller

El cor del cavaller

era una fortalesa

amb merlets de paper

i un aire de tendresa.

La portalada gran,

una gentil donzella

la guardava, vetllant

com una sentinella.

El cor del cavaller

feia una olor de prada

que sortia al carrer

pels ulls de l’estimada.

Però un ponent cruel,

fill d’una terra morta,

va raptar la fidel

fadrina de la porta.

Al cor del trist amant,

vell des d’aquella albada,

ja s’anava esbravant

la verda olor de prada.

El cor del cavaller

era una fortalesa

amb merlets de paper

i un aire de tendresa.

Miquel Desclot