Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris callar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris callar. Mostrar tots els missatges

31 de gener 2024

Companyia

Bufa el vent i tot canta
i és de nit i tot calla i tot canta

i des de dins del cantar tot
- perquè és que canta tot -
algunes coses callen
un marge un roc algun racó
que fins l'alè s'aguanten
perquè tot canta
perquè és que canta tot

i el vent bufa amb la olor
dels tarongers en flor

                           4 d'abril, any 14
                             entre Pego i Oliva


Enric Casasses. El nus la flor. 2018

07 de gener 2024

L'ocell i la pluja

Si cada gota caiguda del cel
fos una grana,
l'ocell cantaria de goig,
mes, ara, calla,
perquè els núvols ho deixen tot xop
i ell passa gana.

Jo voldria donar-li consol...
Com li diria
que cada gota que cau a l'hivern
serà una espiga?


Joana Raspall. Versos amics. 1998


Il·lustracions: Montse Ginesta

29 d’agost 2023

Porus

Sota la pell, qui sap si calla un món.

Qui ho sap, si el món que calla
calla la por o la fe
rere la fam dels porus:
baden el bec
com els pollets al niu.

Sota la pell, qui sap si baten ales.



Laura López Granell. Coratge. 2020

14 d’agost 2023

Les veus

                                   A Carme Ballús, per "Dies petits"

                                          Minut 13:59, a youtube.com


la Veu que no renya ni ofen
La veu respectuosa i amable
la Veu que lentament emociona i
deixa empremta

el so de roure i alzina, de deessa
de la muda de les aus i la pausa

la Veu que voldria aprendre
que no és nova ni fràgil

La veu amb el do d'elevar la paraula
l'escriptura profunda més enllà 
del blau del cel i la mar veïna
dels boscos i les ciutats

la Veu que fa emmudir
i sentir el goig d'escoltar-la.


Poesia inèdita

Teresa Grau Ros

Acte de record a les persones que han mort durant la pandèmia de la Covid-19. 2020

Ajuntament de Granollers

23 de juny 2023

Deixa'm ser atzavara

DEIXA'M SER ATZAVARA
i viure oberta
a la timba de l'oceà
que tot ho calla
els trasbalsos। les misèries। la devastació
l'atreviment de ser extremadament lliure.



Meritxell Cucurella-Jorba. Sempre encara. 2023

05 de juny 2023

Cal cedir

Joventut estalonada,
bé cal que respiris fort!
Per la gola eixarreïda
tu voldries beure a doll
al cantiret de la lluna,
que traspua els teus records.

Joventut estalonada
pels dies i per les nits,
correràs per les senderes
fins que et faci mal el pit;
mirallets de caçar aloses
cridaran el teu desig.

Joventut estalonada,
ja el cap va dient que no
i el cor encara s'exalta
en les fugues i en l'amor.
Mentre el cor i el cap s'expliquen,
tu, callada, has pres el vol.



Clementina Arderiu. Contraclaror : antologia poètica. 2008

Introducció, selecció i articles de Maria-Mercè Marçal

07 d’octubre 2022

La vetlla

Inclinada a l'ampit de les gestacions,

seré l'ocell
de sang calenta
que alça el vol
amb ventre inflat
quan la nit
es trenca en dues
i desconeix
el com
i el perquè
i el per a qui
però sent
que ha nascut
un text dins seu
i sap que l'ou
ple de paraules
ensangonades
ha de ser portat
al cim més alt,
com si expulsar-lo
cap enfora
fos la clau
per salvar
el món sencer
o una sola dona
—que és el mateix—,
i l'au prenyada
ho percep:

per això l'escriu,
per això el pareix,
per això el calla.



Anna Gual. Les ocultacions. 2022

Premi Miquel de Palol 2022

Pòrtic d'Antònia Vicens
Epíleg de Dolors Miquel

16 d’agost 2022

Com un peix

Com un peix, la llum
et rellisca entre els dits. Et sorprèn
un moment que has perdut.
I la memòria calla.
T'ha confós el gest d'Yrit.




Conxita Jiménez. El gest d'Yrit. 2019

Pròleg de Joan Callau

IX Premi Nit de Poesia al carrer, 2018
del Col·lectiu CalaCultura de l'Ametlla de Mar

12 d’abril 2022

La meva mestra

La meva mestra, una fada,
sense vareta en cap mà.
La seua veu vellutada
té el poder d'un talismà.
Quan hi ha un gran desori
i el silenci ha de regnar,
talla en sec el rebombori:
«Tot el món mut, cal callar!»
Les seues paraules màgiques
ens calmen en un no res,
en comptar del tres al zero,
amb veu dolça, a l'inrevés.




Poemes de Fina Girbés
Dibuixos de César Barceló

III Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí

10 d’abril 2022

ara que els llums

ara que
els llums resten encesos
i les revistes sobre la taula
ara que
la radio calla
i la pluja sona més fort
ara que
la teva veu és pura imaginació
i el dintre m'empeny


ara que tu ja no ets aquí
començo a entendre't



Reduccions : revista de poesia. Gener de 2009. Núm. 92. P. 45

30 de desembre 2021

Callar

Callar.        Romandre
estranyament entre seqüències
com si la llum no fos dels ulls
aquesta nit.


L'impuls salvífic recorre
l'esquerda dels dies.


La corba infinita dels vincles.



Montserrat Garcia Ribas. Platja Fonda. 2021

Epíleg de Carles Camps Mundó

31 d’agost 2021

Quan el somni calla

Quan el somni calla
el son escolta la nit,
còmplice de la bellesa.


一一一一一一一一一一

Quand le rêve se tait
Le sommeil entend la nuit
Complice de la beauté.




43)

Jad Hatem, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 107, p. 51

Tr.: Lourdes Godoy

28 de desembre 2018

A Woman in the Sun

Baixo per l'avinguda Madison
fins aterrar viu en una sala plena de Hoppers,
olis dels anys vint fins als seixanta,
en què la buidor és farcida de colors,
ballarines,
dones solitàries que esperen
i camins que no duen enlloc,
decorats i personatges com natures mortes
que s'avancen a la incomunicació del que parla,
del que observa els silencis reflectits en la llum.

No hi ha tampoc desolació
ni s'improvisa l'amor
per aquests carrers de Nova York, xops,
amb el paraigua trencat.

A fora, tothom es mou,
aquí, les teles callen.



David Castillo. Downtown. 2005

07 de desembre 2013

Mai no hi ha ombres perdudes

trenquen el cel les aus
i a cada buit em sobta la incertesa
d'una altra ombra perduda.

Potser, Almaisa,
ara ben lluny d'aquell gris de Liorna,
o l'alba que arribà perquè existires
només entre crepuscles.

Mentre contemple els núvols,
els núvols meravellosos que passen,
mai no hi ha ombres perdudes -em dius.
I, seduït pels mots, calle i m'hi endinse.


II


Vicent Alonso. Cercles de la mirada. 1998

07 d’abril 2012

Considera, m'ha dit

Considera, m'ha dit,
que avui és un dia de la teva vida
i, atès que no saps pas
quants en tindrà el teu temps,
hauries de mirar de fer-te'n digne.

He escoltat, silenciós i pensiu,
com un grec la resposta de l'oracle.
Callaven mentrestant els rius
i les màquines de la ciutat callaven.

Per refer-me'n he hagut de sortir al carrer.
Llavors he sabut respondre a l'oracle
que la sort és que el dia
era també de molts,
que m'hauria enganyat
si m'hagués quedat sol a casa
amb mi sol; que cal viure
sempre com si la vida
no fos només un dia
i entenent que la soledat
és un mal o un remei
algun cop necessari,
com la fam o el dejuni.



Carles Miralles. D'aspra dolcesa : poesia 1963-200. 2002

21 de novembre 2010

Hi ha coses massa pures

Hi ha coses massa pures
per a ser dites
o només pensades.
Però els poetes,
incontinents, verbosos,
gosen inquietar les zones inefables
amb triades paraules
al capdavall estúpides.
...
Valdria més callar,
que tots calléssim.
I aleshores parar les grans orelles
i aprendre alguna cosa
dels planys, les boniors,
el càntic de la vida;
dels entranyats batecs
i els admirables -malgrat tot-
silencis animals
de l'home,
quasi impossible provatura.



Fragment.


Pere Quart. Poemes escollits. 2000

29 de novembre 2008

Si vols fer net

Si vols fer net
procura que els records no bleixin.
Cap ombra arrossegada,
cap clariana fugaç de cap antic somriure,
absències/presències callades,
immòbils
en paratges immòbils.



Pilar Cabot,  dins,

Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 39