Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barreres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barreres. Mostrar tots els missatges

15 de setembre 2024

La cançó que va volar

Quan una cançó
surt d'un bec,
     d'un musell
             o d'una boca,
ningú no sap
què passarà
amb les notes.

Podrien passar de puntetes,
              invisibles,
com si res.
O podria passar
que es tornin contagioses.

Qui sap el que deia
la cançó de l'ocell toc.
El que queda clar
és que el seu cant
va sobrevolar tots els racons.

I és que,
si la tonada
és pura i verdadera,
cap mur no l'aturarà,
          ni cap reixa
                     ni cap barrera.



La cançó de l'ocell toc. 2024

Text: Fran Pintadera.

Il·lustracions: Anna Font.

22 de març 2015

Prop de Catalunya

La dolça remor del mar a l'esquena
i el crit amargant de la pistola al davant;
les ales de bronze dels avions i el sol
que ens acompanya tot cremat. Ací ens ferim
els peus amb els fragments de metall de les bombes,
de l'espasa desenterrada i de la terra emmetzinada.
Ací dempeus; ací estesos; ací hem de veure
el que podem trobar de potent i de bo per posar-ho
entre el Feixista i el mar d'intensa blavor.

Si tinguéssim totxos per poder fer una paret, els faríem servir,
però els totxos es trenquen amb les bombes;
si tinguéssim ferro faríem una paret,
però el ferro ressona i s'esqueixa amb les bombes
i les ales van pel cel i per sobre la paret,
i si féssim una barrera amb la nostra terra
ells matarien la terra amb el verí Feixista,
però ningú no ens donarà ferro per a la paret.
Només tenim els cossos dels homes per arreplegar
la carn que s'estremeix, el mànec blanc i pelat de la forca,
que es trenca fàcil, que fàcilment emmalalteix,
espantada de dolor i espatllada pel diabòlic temps;
només tenim el més fràgil de totes les coses, l'home
i el cor, la cosa més fèrria i admirable de totes,
i ajuntant tot això farem una paret.





Joy Davidman (1938)

Traducció: Marga Llavador (1997)



Edició: Eduard Miró i Saladrigas.