quan
de bon dematí
baixa el primer veí
que encara el dia és fosc
jo li escolto el trepig
temerós
des del llit
i el crec un lladregot
─car baixa tanmateix
com després d'un malfet
talment comptant les passes
a voltes com corrent
palpentes
per l'escala
ara ja arriba a baix
i aixeca el forrellat
de darrera la porta
─si es sent el vigilant
sembla que s'ha aturat:
com si amagués la roba
que haurà pres del terrat
─un bon farcell
i nova─
s'obre el balcó de dalt
i és l'Antònia qui es plany:
─pare, us haveu deixat
el paquet d'esmorzar
valga'm Déu
i quin home:
encara el vigilant
amb el bastó flamant
va tustant les llambordes
Relat noticier i casolà, on el poeta fon la realitat
d'un veí matiner, que es deixa l'esmorzar, amb
el personatge fantasiós d'un lladre de roba estesa al terrat.
Ed.: Lluís Busquets i Grabulosa