Enigmàticament ens ho diu la lluna:
les manques del massa amor
soles s'atenuen.
Només el desamor
desmembra els espills
mancats de mirades.
Enigmàticament ens ho diu la lluna:
les manques del massa amor
soles s'atenuen.
Només el desamor
desmembra els espills
mancats de mirades.
Com si de cop abolissin
el fonoll de l'estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
cop si de cop
prohibissin l'Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d'assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l'alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s'ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l'esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.
Josep M. Llompart. Poesia completa. 2018